“Jordi es el meu padrí. Cada cop que explicava alguna cosa tenia ganes de riure perquè se’m feia estrany que em digués el que tenia que fer, on tenia que anar...”. (Mireia)
“Vaig sortir del col·legi entre les 9 i les 10 i vam agafar l’autocar direcció a Urtx (Cerdanya). Quan vam arribar al camping Queixant vam descarregar les maletes i vam seguir les instruccions dels monitors (Jordi, Susanna, Miquel i Oriol)”. (Jordi)
“Amb el menjar ens han sorprès “un montón“, ens han tingut ben alimentats”. (Laura)
“La nit... pensava que podríem sortir sense que s’enteressin , però amb lo controlats que estàvem no vam poder fer res, només parlar... Fins les 3.30´ que ens vam adormir”. (Ariadna)
“Per la tarda, va ser molt cansat, tot el temps caminant, a sobre amb calor”. (Cristian)“D’entrada el dilluns jo vaig arribar a les vuit perquè m’havia oblidat de que entràvem a les nou. Vaig estar assegut a les cadires xerrant amb el Riki i la Lara fins que va arribar tothom”. (Carles)
“Al principi de l’activitat no ens “aclaravem” gaire. Al camí cap a la cova ens vam perdre dues vegades perquè el Quim ens va dir per el lloc que no era. El camí era complicat perquè estava tot moll i relliscava. Dins la cova ens vam encallar perquè érem massa gent”. (Bernat)
“Per la tarda va ser quan vaig estar més nerviós, va ser el moment de entrar a dins de la cova, no volia entrar a dins però quan vaig estar a les portes vaig decidir d’entrar-hi. Va ser de les millors experiències que he viscut”. (Sergio)
“Al sortir de la cova tothom estava molt cansat i brut, per això el de l’autocar no ens deixava pujar així i ens vam tenir que canviar abans de pujar”. (Judith)
“Aquest crèdit m’ha agradat molt. Gràcies “profes”: Mati, Balta, Eduard i Gema”. (X. Llamas)
“Jo vaig pujar l’últim. Mentre pujava no sentia les mans”. (Alex)
“A nosaltres, el grup 1, ens va tocar anar amb el Miquel, que sembla un bon noi. El grup 1 ens vam dirigir a un lloc de la Cerdanya on faríem escalada amb l’Oriol, el monitor que s’encarregava de l’escalada”. (Sergi)
“Avui hem dormit millor, perquè només arribar de la discoteca ens vam adormir. Estàvem una mica tristos perquè era l’últim dia i s’ens ha passat volant”. (Aleix)
“La cosa no ha començat malament, però just quan em tocava escalar a mi ha començat a caure pedra. (...) He passat una mala estona quan veia que no podia col·locar els peus i les mans a cap lloc. A més a més la pedra relliscava i mirava a baix i estava molt alt”. (Anna R.)
“Aquell dia era el més intens: cova al matí, escalada a la tarda, discoteca a la nit...”. (Oscar)
“L’esmorzar ha estat igual de bo que el de ahir. Després de l’estona lliure que ens han deixat, han vingut dos representants de la ONG Quetzal a fer-nos un petit resum d’on anirien els diners que havíem recaptat amb les activitats. Amb aquesta petita reunió m’han animat a participar en una ONG”. (Carlota)
“Llavors van fer recomptes de punts i ho van transformar en euros, i van agafar un representat de cada grup (Anna, Ignasi i Sara), ens van fer dir unes paraules i ens van “despedir” d’elles”. (Sara)
“Un cop explicada aquesta informació, els monitors van cridar a un representant de cada grup. Vaig sortir elegit com a representant del meu grup, i abans de lliurar els diners a la ONG vaig dirigir unes paraules a tothom com a cloenda de la nostra estada i a on hi vaig explicar els progressos aconseguits des de el nostre primer dia d’estada fins al final”. (Ignasi)
“A la nit ens vam anar a la “discoteca”, on d’una o d’altra manera, ens ho vam passar força bé. Com el conte de la Ventafocs, el ball va acabar a les 12 de la nit, vam tenir-nos que anar, amb cap ganes de dormir, al nostre “bunga”. Allà vam estar una estoneta parlant i ens vam quedar dormides en un tres i no res”. (Noelia)
“Gràcies a la meva gent m’ho vaig passar "mb"
”. (Cristina)
“Ha sigut l’any que millor m’ho he passat. (...) A l’hora de marxar, en Jordi, en Miki i la Susana ens han “despedit”, i tots junts hem cantat la cançó dels Adéus. (...) M’agradaria tornar-los a veure (als monitors) i tornar allà algun dia”. (Gisela)
“I a la nit vam fer un joc i ens “vem” anar a dormir (no “vem” deixar dormir als professors). Va ser un crèdit de síntesi “inolvidable”, ens van passar moltes aventures que mai ens havien passat, i si no fos per aquest crèdit això no ho hauríem fet mai (al menys, jo)”. (Miriam M.)
“A simple vista, el càmping no m’ha semblat gaire cosa, encara que era millor que les fotos que havia vist a la web. (...) Al vespre vam fer la discoteca, que aquest any ha estar bastant deficient, comparat amb l’any passat”. (Ricard)
“Vam entrar a un bosc frondós, després de 45 m caminant vam arribar a la famosa cova. Ens posarem els cascos i la llanterna frontal, vam entrar. La cova era estreta i humida (...) a mi em va “agobiar” una mica”. (Berta)
“Quan vam sortit vam veure que el nostre monitor estava montant com unes dianes per fer tir amb arc i iniciar una gimcana. (...) després vam anar al poble del costat.” (Adrià)
“Hem sopat ja (per cert, molt bo el menjar) i hem començat a jugar a un joc de cançons. No em va agradar gaire i després hem anat a dormir”. (Aleix)
“No mentiré. El Miquel s’ha posat al meu costat per fer la rotllana i m’he posat contenta (...) és “guapo” i m’ha caigut bé”. (Marta)
“Ja ho he provat i tinc l’experiència, però ja no pujaré mai més. (...) Aquesta nit per a mi va ser la pitjor: la discoteca”. (Alba)
“Hi havia trams molt estrets que primer semblava que per allà no s’hi podia passar, però no hi havia cap problema. Si algú necessitava una empenta l’ajudàvem”. (Anna B.)
“La tercera prova consistia en passar d’un lloc a un altre a través d’una teranyina. No la vam passar perquè ens va costar bastant. (...) El menjar era molt bo, sobretot el pa, perquè quan el cambrer el portava tots corrien a agafar-lo”. (Esther)
“La segona prova consistia en distribuir a tots els membres de l’equip en dos sacs lligats entre si, aquesta prova no la vam poder superar perquè un dels dos sacs va caure”. (Adrià)
“Quan arribo a la porta (del col·legi) veig que no hi havia ningú. Em dono conte que m’havia equivocat d’hora. (...) Pujo a casa. (...) Ara si, baixo al col·legi i quan estem a punt de sortir em diuen que m’he deixat el sac de dormir. Torno a anar a casa”. (Victor)
“Després hem anat a la casa principal i hem preparat un nom per al grup, un lema, un crit de guerra i una cançó. Érem els Happy Flowers”. (David)
“El més dolent d’aquesta activitat va ser el fred que feia, però no em puc queixar, ja que ells van avisar que faria fred”. (Ricard)
“Ala nit ja m’he animat una mica més (ens han acusat injustament de estar fent l’idiota) . Ens han preparat una discoteca amb begudes i coses per picar”. (Alba)
“Jo no vaig arribar a la cova, em vaig quedar a 20 m d’ella. Era molt escarpat el camí, així que em vaig asseure en una roca i a esperar! La veritat és que estava molt tranquilet, fins el moment que es va posar a ploure bots i barrals, el que també em va agradar molt va ser que els companys que no van entrar a la cova em van passar un jersei perquè no tingués fred”. (Marc)
“La veritat és que sincerament m’han encantat les instal·lacions, però si d’alguna cosa he de donar gràcies és per el paisatge”. (David)
“... llàstima que no vaig d’acabar de compenetrar-me amb la meva monitora, però tant se val! La tarda ha sigut molt normal, he dormit tota la tarda. Bona nit!” (Judit)
“Al principi ens hem enfadat i discutit per qui dormia a cada lloc, però al final ha quedat tot aclarit. Jo dormia a dalt amb el Ricard i el David; l’Ignasi dormia al llit de matrimoni i l’Aleix i Juan Antonio a la llitera”. (Dídac)
“Tots teníem cara trist, però era l’hora de marxar i ningú volia marxar i no teníem altra opció, així que tots cap a l’autocar i cap a casa”. (Miriam)
“Em sap molt de greu: no he pogut acabar la cova. He començat però he tingut que acabar abans”. (Marta)
“Aquella nit vam fer els jocs de nit, però no tenien res de divertit, i encara em pregunto per què necessitàvem la llanterna”. (Lydia)
“Aquest crèdit de síntesi ens ha servit molt per unir-nos i fer equip encara que massa al final del curs”. (Miriam)
“... em vaig donar la volta i em vaig quedar amb tres companys més. Quan tornàvem al càmping estava “petat”, després ens van deixar descansar molt poc i després a fer la gimcana”. (Cristian)
“Ens vam deixar una estona llarga de temps lliure i vam jugar a futbol. Vaig marcar 2 gols. Després de dinar el Dídac i jo ens vam posar a jugar a la PSP”. (Álvaro)
